ajornar

Retour 

1. v. intr.

a. 'se lever, commencer à briller [en parlant du jour]'

ArnDanE 5,21: e vos faitz me dels grans afans socors, / Merces, d'aitan qe·l miels aia eslida / don par soleils dusc'al jorn ques [var. jusq'al ser pos, éd. jusqu'al ser qe s'] ajorna

DonPrM 801: ajornar – … clarescere

b. 'se réveiller [le matin]'

FlamG 2171: Quant Amors ac fag som plazer / del esperit, ab lui s'en torna / dreg a Guillem, e·l cors n'ajorna, / quar tot avans que·ls oils ubris / tota la cara e·l fronz li ris: / so fon alba…

2. v. pr.

s'ajorna impers. 'le jour se lève'

ArnDanE 7,26: per so fatz ieu que·l cor m'en dol, / can soleilz clau ni sojorna [var. s'ajorna]: / eu non aus dir qui m'aflama; / … / quar solamen / vezen / m'estai aizida

PriseDamM 592: E cant s'ajornet, li Crestian viron las baneyras lors sus en las tors